Presentació de blogs lingüístics i adjectius (in)variables

Els blogs lingüístics que ja havia esmentat en l'entrada sobre llengües d'emmarcament per satèŀlit i llengües d'emmarcament verbal són els següents: 

Etcètera

Dubtes de llengua 

En altres paraules 

Matèria de llengua

Adhuca't

Estil i Grafia

La majoria d'aquests blogs tracten més aviat aspectes lèxics i semàntics. En Estil i Grafia es troben sobretot entrades sobre coŀloquialismes (Àpala i Àpali [30 de març 2017], Més coŀloquialismes [31 de maig 2017]) i equivalents catalans d’expressions castellanes (entrades sobre la “clara de vi” [29 de setembre, 31 d’agost, 20 de juliol 2017], ‘Joder’ [28 de juny 2017]), Etcètera es concentra més aviat en camps semàntics (Córrer en català [29 de març 2016], Les paraules del procès [21 d’octubre 2015]), Adhuca’t i Matèria de llengua tracten més aviat d’errors comuns en català, especialment dels castellanismes i de llur contrari, les ultracorreccions. Dubtes de llengua, com ja ho diu el títol, conté dubtes d’un llarg abast de temes lingüístics: hi ha articles amb etiquetes com lèxic, sintaxi, genera, verbs, pronoms, morfemes, accentuació... Etcètera, En altres paraules i Estil i Grafia també presenten llibres i esdeveniments lingüístics i commemoren lingüistes importants.

Des del punt de vista morfològic i sintàctic, En altres paraules i Dubtes de llengua em semblen més interessants. Ja hem dit que Dubtes de llengua conté més aviat reflexions interrogatives. Les entrades d’En altres paraules, en canvi, són més aviat afirmatives: La Neus Nogué Serrano hi explica regles gramaticals (entrades sobre “per” i “per a” [2 febrer 2017; 7 gener 2017]) i descriu fenòmens lingüístics (La distància [23 març 2016], Sortir i go out [20 gener 2016]).

Pel que fa a la morfologia, trobo que també Etcètera és molt interessant. De fet, un dels articles que m’han interessat més és El plural dels colors, publicat en Etcètera per la Núria Puyuelo el 19 de novembre 2015, que tracta dels adjectius de colors variables i invariables i m’ha fet pensar en la meva llengua materna. En alemany –i, pel que sembla, en català també[1]– els adjectius de colors que provenen de noms d’objectes són invariables: Diem dues samarretes rosa en català i zwei rosa Hemden en alemany, perquè l’adjectiu rosa prové del nom de la flor. En alemany, però, aquests adjectius poden ser variables quan hi afegim el sufix -farben: ein rosafarbenes Hemd, zwei rosafarbene Hemden. En català també els adjectius de colors compostos són invariables (diem ulls blau cel i no *ulls blaus cels) mentre en alemany són variables (diem himmelblaue Augen i no *himmelblau Augen), probablement perquè en català els adjectius compostos són escrits en dues paraules (és per això que la Núria Puyuelo no parla d’adjectius compostos sinó de “locucio[ns] adjectiv[es]”) mentre que en alemany són escrits en una paraula. Els altres adjectius de color són variables en ambdues llengües. En l’aspecte de la variabilitat, l’article publicat per la Núria Puyuelo coincideix amb l’article Adjectius plurals invariables publicat a Matèria de llengua el 19 octubre 2015, que tracta d’adjectius de colors que provenen de noms d’objectes i de “compostos formats per dos substantius, en els quals el segon fa funció d'adjectiu” i per tant no es pluralitzen, per exemple les hores punta o els vagons restaurant. Aquests adjectius amb plurals invariables són “substantius que acompleixen funció d'adjectiu”. Del primer tipus d’adjectius invariables ja n’hem parlat. El segon, però, no existeix en alemany, perquè en la meva llengua els compostos formats per dos substantius –com aquells formats per un substantiu i un adjectiu o per dos adjectius– s’escriuen en una paraula. Els substantius der Stoß (‘el cop’) i die Zeit (‘el temps’) formen el substantiu compost die Stoßzeit (‘l’hora punta’) que té el plural regular die Stoßzeiten (‘les hores punta’).

---

[1] En valencià, segons la GNV de l'AVL, aquests adjectius admeten també formes variables.

Barreges de tractaments

Quan vaig escriure la meva candidatura pel Curs d’especialització en estudis catalans - traducció literària català-alemany i vaig consultar els models proposats per la Generalitat de Catalunya, vaig notar que els catalans tendeixen a barrejar el tractament de vós i el de vostè, o el de vosaltres (com a plural de vós) i el de vostès.

En el web de la Generalitat de Catalunya hi ha un fitxer amb tres models de cartes de presentació d’autocandidatura i un amb tres models de cartes de presentació resposta a un anunci. Si mirem aquests fitxers, observem que en quatre dels sis models hi ha barreges de tractaments. El cas més “espectacular” és el del primer model de carta d’autocandidatura, on el tractament de vosaltres com a plural de vós, el de vostès i el de vostè (!) són barrejats en el primer paràgraf – en els altres tres models només els dos primers tractaments es barregen. En dos dels quatre textos el tractament de vostè predomina, en els altres dos és el tractament de vós que té més ocurrències.

Només dos textos no contenen barreges de tractaments – i el tractament utilitzat en tots dos és el de vostè. Això em fa pensar als criteris d’avaluació d’una activitat que vaig fer en el marc d’una assignatura de llengua catalana a la UOC, on un error en el tractament de vós era considerat menys greu que un en el tractament de vostè. (“[Nota] B. [...] Hi ha algun error en el tractament de vós, però cap en el de vostè”. [Tret de l’enunciat de l’activitat]). D’aquest criteri d’avaluació com de les cartes de presentació es pot inferir que en general els catalanoparlants tenen més problemes amb el tractament de vós que amb el tractament de vostè, en el sentit que perceben el tractament de vostè com a més “natural” que el de vós. Això es podria explicar pel fet que el tractament de vostè és similar al tractament de usted en castellà (i la majoria dels catalanoparlants parlen castellà). Tanmateix, segons la Generalitat de Catalunya, el tractament preferible en el llenguatge administratiu és el de vós perquè provoca menys ambigüitats que el de vostè. Suposo aleshores que les barreges de tractament ocorren sobretot en textos públics, on els catalanoparlants utilitzen el tractament de vós / vosaltres (o almenys intenten d’utilitzar-lo) però els escapen formes del tractament de vostè / vostès que és més normal per ells.

Barreja de tractament en alemany

Quan vaig veure aquestes barreges de tractaments en textos catalans per la primera vegada, vaig pensar "Això seria impossible en alemany!" - però avui he descobert una barreja de tractaments en el text següent:

Ein reicher Kaufmann sagt zu einem besonders impertinenten Jeschiwe-Bocher ( = Talmud-Student): "Wenn du kannst, so komm morgen zu mir zum Mittagessen". Der Bocher kommt pünktlich und läutet an der Hausglocke, wartet und läutet wieder. Es rührt sich nichts. Schließlich läutet er Sturm. Da öffnet sich ein Fenster, und der Kaufmann schaut heraus: "Was machst du für Krach - was ist los?"

"Ihr habt doch gesagt, wenn ich kann, soll ich heute mit Ihnen zu Mittag essen!"

"No-kannste?"

(Tret de: Jüdische Witze. Ausgewählt und eingeleitet von Salcia Landmann. Deutscher Taschenbuch Verlag GmbH & Co. KG, München 1963)

Els tractaments que es barregen en aquest text i que he subratllat són el de Sie i el de Ihr.

El tractament de Ihr es va utilitzar durant l'Edat mitjana per a adreçar-se a persones amb un estat social superior, com aristòcrates, capellans, gent gran - i els propis pares. Els aristòcrates també tractaven els seus fills, germans, cosins etc. de Ihr i només van utilitzar el tractament de du per a adreçar-se als pagesos. El tractament de Sie, que alhora no existia, va substituir el de Ihr més tard, però algunes persones, sobretot habitants d'àrees rurals van continuar a utilitzar el tractament de Ihr en situacions no oficials. Suposo que el text prové d'aquella època. El meu pare em va contar que al seu poble solien tractar la gent gran de Ihr encara en els anys 1950 i només tractàven de Sie la gent de la ciutat.

Avui el tractament de Ihr a Alemanya* s'utilitza només com a broma - o a Baviera on viu el meu germà, en contextos informals, quan no se sap si s'ha de tractar de du o de Sie.

*Una vegada un home de Suïssa em va dir que en el seu país el tractament de Ihr s'utilitza encara en situacions no oficials, com es feia a Alemanya en segles passats.

Fonts

Generalitat de Catalunya: Models de cartes de presentació

·         http://jovecat.gencat.cat/ca/temes/treball/cercar_feina/curriculum_i_carta_de_presentacio/

Optimot: Article sobre els tractaments

·         http://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall_completa&databaseFilterName=Fitxes%20de%20l%27Optimot&numPagina=3&idHit=10636&input_cercar=carta%20formal&database=FITXES_PUB&tipusFont=Fitxes%20de%20l%27Optimot&databaseFilter=FITXES_PUB&parameterField=FITXES_PUB&idFont=10636&titol=v%F3s%20o%20vost%E8%20/%20tractament%20de%20v%F3s%20en%20cartes%20/%20doble%20salutaci%F3%20en%20cartes&numeroResultat=29&clickLink=detall&tipusCerca=cerca.tot

Llengües d’emmarcament per satèŀlit i llengües d’emmarcament verbal

Quan vaig mirar alguns blogs lingüístics vaig llegir l’article ‘Sortir’ i ‘go out’ en el blog En altres paraules de Neus Nogué Serrano. Aquest article tracta de verbs de moviment i introdueix una tipologia lingüística relacionada amb aquests verbs. Segons aquesta tipologia, les llengües es divideixen en llengües d’emmarcament per satèŀlit i llengües d’emmarcament verbal. En les llengües d’emmarcament per satèŀlit, com l’alemany, l’anglès i l’irlandès, els verbs expressen moviment i manera, i el trajecte és expressat per un satèŀlit, és a dir, una preposició i partícula. El verb compost alemany hinausgehen, per exemple, consisteix en el verb gehen, que, a més del moviment, expressa la manera (‘desplaçar-se a peu’, ‘caminar’) i el prefix preposicional hinaus, que expressa el trajecte (‘enfora’). En les llengües d’emmarcament verbal, com el francès, l’italià, el català i el castellà, en canvi, els verbs expressen moviment i trajecte, i la manera sovint no s’expressa. L’equivalent català de hinausgehen, sortir, expressa el moviment i el trajecte (‘desplaçar-se enfora’), però no expressa la manera. Només del context podem saber si una persona que surt es desplaça caminant, en un cotxe o en una cadira de rodes.

Aquest article em va fer gràcia, perquè dues exprofessores de la meva universitat, Teresa Molés Cases i Elia Hernández Socas, van utilitzar aquesta tipologia lingüística per a analitzar l’ús dels verbs de moviment en el llibre infantil Rico, Oskar und die Tieferschatten d’Andreas Steinhöfel i les traduccions d’aquest llibre al castellà i al català, i van constatar en aquestes traduccions una tendència a l’omissió o simplificació de la manera dels moviments. La frase „bevor ich in den Flur schleichen konnte“, per exemple, s’ha traduït per “abans que jo pogués sortir al passadís”, la manera expressada pel verb schleichen, que significa ‘desplaçar-se silenciosament, sense fer-se remarcar’, no s’expressa en la traducció al català.

Curiosament, hi ha excepcions en anglès i en francès: El verb anglès to go, a diferència del verb alemany gehen, no expressa la manera del desplaçament: es pot go a algun lloc a peu, en un cotxe, volant, etc. En canvi, el francès sembla tenir un equivalent del verb alemany schleichen: la frase que vam veure més amunt s’ha traduït en francès per avant que j’aie eu le temps de me glisser dans l’entrée. Penso que el verb francès se glisser expressa força bé la noció de ‘silenciosament, sense fer-se remarcar’.

Bibliografia:

Neus Nogué Serrano: ‘Sortir’ i ‘go out’ : http://en-altres-paraules.blogspot.de/search/label/alemany

Teresa Molés Cases: La traducción de los eventos de movimiento en un corpus paralelo alemán - español de literatura infantil y juvenil: https://www.peterlang.com/view/product/25104?format=HC