Els blogs lingüístics que ja havia esmentat en l'entrada sobre llengües d'emmarcament per satèŀlit i llengües d'emmarcament verbal són els següents:
Etcètera
Dubtes de llengua
En altres paraules
Matèria de llengua
Adhuca't
Estil i Grafia
La majoria d'aquests blogs tracten més aviat aspectes lèxics i
semàntics. En Estil i Grafia es
troben sobretot entrades sobre coŀloquialismes (Àpala i Àpali [30 de març 2017], Més coŀloquialismes [31 de maig 2017]) i
equivalents catalans d’expressions castellanes (entrades sobre la “clara de vi”
[29 de setembre, 31 d’agost, 20 de juliol 2017], ‘Joder’ [28 de juny
2017]), Etcètera es concentra més aviat en camps semàntics (Córrer en
català [29 de març 2016], Les paraules del procès [21 d’octubre
2015]), Adhuca’t i Matèria de llengua tracten més aviat d’errors
comuns en català, especialment dels castellanismes i de llur contrari, les
ultracorreccions. Dubtes de llengua, com ja ho diu el títol, conté dubtes
d’un llarg abast de temes lingüístics: hi ha articles amb etiquetes com lèxic,
sintaxi, genera, verbs, pronoms, morfemes, accentuació... Etcètera, En altres paraules i Estil i
Grafia també presenten llibres i esdeveniments lingüístics i commemoren lingüistes
importants.
Des del punt de vista
morfològic i sintàctic, En altres paraules i Dubtes de llengua em
semblen més interessants. Ja hem dit que Dubtes de llengua conté més
aviat reflexions interrogatives. Les entrades d’En altres paraules, en
canvi, són més aviat afirmatives: La Neus Nogué Serrano hi explica regles
gramaticals (entrades sobre “per” i “per a” [2 febrer 2017; 7 gener
2017]) i descriu fenòmens lingüístics (La distància [23 març 2016], Sortir i go out [20 gener 2016]).
Pel que fa a la morfologia,
trobo que també Etcètera és molt interessant. De fet, un dels articles
que m’han interessat més és El plural dels colors, publicat en Etcètera
per la Núria Puyuelo el 19 de novembre 2015, que tracta dels adjectius de
colors variables i invariables i m’ha fet pensar en la meva llengua materna. En
alemany –i, pel que sembla, en català també[1]– els
adjectius de colors que provenen de noms d’objectes són invariables: Diem dues
samarretes rosa en català i zwei rosa Hemden en alemany, perquè
l’adjectiu rosa prové del nom de la flor. En alemany, però, aquests
adjectius poden ser variables quan hi afegim el sufix -farben: ein
rosafarbenes Hemd, zwei rosafarbene Hemden. En català també els
adjectius de colors compostos són invariables (diem ulls blau cel
i no *ulls blaus cels) mentre en alemany són variables (diem himmelblaue
Augen i no *himmelblau Augen), probablement perquè en català els
adjectius compostos són escrits en dues paraules (és per això que la Núria
Puyuelo no parla d’adjectius compostos sinó de “locucio[ns] adjectiv[es]”)
mentre que en alemany són escrits en una paraula. Els altres adjectius de color
són variables en ambdues llengües. En l’aspecte de la variabilitat, l’article
publicat per la Núria Puyuelo coincideix amb l’article Adjectius plurals
invariables publicat a Matèria de llengua el 19 octubre 2015, que
tracta d’adjectius de colors que provenen de noms d’objectes i de “compostos
formats per dos substantius, en els quals el segon fa funció d'adjectiu” i per
tant no es pluralitzen, per exemple les hores punta o els vagons restaurant.
Aquests adjectius amb plurals invariables són “substantius que acompleixen
funció d'adjectiu”. Del primer tipus d’adjectius invariables ja n’hem parlat.
El segon, però, no existeix en alemany, perquè en la meva llengua els compostos
formats per dos substantius –com aquells formats per un substantiu i un
adjectiu o per dos adjectius– s’escriuen en una paraula. Els substantius der
Stoß (‘el cop’) i die Zeit (‘el temps’) formen
el substantiu compost die Stoßzeit (‘l’hora punta’) que té el
plural regular die Stoßzeiten (‘les hores punta’).
Nessun commento:
Posta un commento